Sota
el sol, durant el dia,
aletegen
els ocells
a
la pèrgola daurada
de
les branques del llorer.
Allà
on s'ajunten les branques
s'hi
pot veure un niu marró.
A
dins, quatre ouets blavissos:
la
mare els dóna escalfor.
Mentre
nosaltres miràvem
badant amb els ull
oberts,
tan tranquils a dins
la closca
descansaven els
pollets.
D'aquí a poc la closca
fràgil
trencaran saltant,
jugant,
i ompliran la primavera
d'aquest bosc amb els
seus cants.
Són més petits que
nosaltres
i també més delicats,
però en dos dies per
l'aire
volaran piulant,
piulant.
I aleshores ja
nosaltres
-ara més forts i més
alts-
no podrem venir a
mirar-los
com els gegants, des
de dalt.
Alçaran el vol quan
vulguin
per sobre dels nostres
caps
i de les copes dels
arbres
amb paraules musicals.
Encara que som més
llestos
i parlem i se'ns
entén,
nosaltres anem per
terra
caminant penosament.
Robert Louis Stevenson
Taduït per Jaume Subirana
