El
sol és gran i amb passa immensa avança
per
la buidor del cel sense descans;
més
forts que els de la pluja els raigs escampa
en
els dies més nets i més brillants.
Encara
que tanquem cada finestra
per
poder mantenir l'obscuritat,
el
sol hi troba sempre alguna escletxa
i
per'llà va escoltant els dits daurats.
Per
l'ull del panys es fica i torna amable
el clau de pols i
aranyes del traster,
i per un foradet de la
teulada
fa que omrigui l'aire
del paller.
Mentre veiem la seva
faç daurada
ell vetlla cada planta
del jardí
i llança una mirada
temperada
al raconet més fosc de
l'ombradís.
Travessant l'aire clar
amb petjada forta,
per tot el cel, enllà
d'allà dels cims,
per plaure el nen i
per pintar la rosa
el Jardiner del Món va
fent camins.
Traduït per Jaume Subirana
