El soldat mut

                                                Caminava per la prada

                                                acabada de segar,

                                                vaig trobar-hi un clot a terra

                                                i hi vaig enterrar un soldat.

                                                Va venir la primavera

                                                amb la pluja i la calor

i l'herba cobrí la terra

com un mar fins al genoll.

Sota l'herba ara descansa,

els ulls de plom sempre oberts:

el fusell apunta enlaire

cap al sol, cap als estels.

Quan l'herba estigui prou alta

i el pagès vingui a segar

i vagi passant la dalla

apareixerà el forat.

I no dupto que allà dintre

trobaré el meu soldadet,

però malgrat l'aventura

el soldat no dirà res.

Ha viscut, cosa menuda,

al bosc d'herba del bon temps

fent precisament les coses

que m'agradaria fer.

Ha vist les nits estrellades

i com creixien les flors,

i les coses que passaven

entre els tanys, al sotabosc.

En el silenci espiava

marietes i abegots

i el vol de la papallona

mentre s'estava allà al clot.

No dirà ni una paraula,

no dirà res del que sap.

El torno a dear al prestatge

i m'ho haure d'imaginar.

Robert Louis Stevenson

Traduït per Jaume Subirana

Des del tren

                                               Ràpids com bruixes,   ràpids com fades,

                                               séquies i tanques,   pontets i cases,

                                               i com soldats   a la batalla,

                                               creuant ells prats,   caballs i vaques:

tot el que es veu,   turons i planes,

fuig tan de pressa   com la tempesta.

Tanques els ulls:   a la finestra

volen colors,   xiulen andanes.

Grimpant a l'arbre   he vist un nen,

després un home   amb una pipa,

he vist un vell   mirant-se el tren

i un prat tot ple   de margarides!

He vist un carro   que s'allunyava

pesadament   cap al mercat,

he vist molins   i rius i barques:

amb una ullada,   tot ha passat!

Robert Louis Stevenson

Traduït per Jaume Subirana

Al llit a l'estiu

A l'hivern, quan em llevo és de nit:

a la llum d'una espelma em vestia.

A l'estiu, quan m'envien al llit,

al contrari: és encara de dia.

Des del llit puc mirar-me els ocells

fent saltets per la branca de l'arbre

i escoltar com caminen els vells

pel carrer que hi ha sota de casa.

Ja em direu! Amb el cel blau i clar,

al moment què més jugaria,

quina ràbia que et facin anar

 a l'estiu cap al llit a ple dia!

Robert Louis Stevenson

Traduït per Jaume Subirana

A on van les barques?

Aigua fosca marró,

sorra daurada:

corrent etern del riu

envoltat d'arbres.

Castells d'escuma, verd

de fulles clares...

A quin port aniran

les meves barques?

Passen sota el molí

amb l'aigua mansa

i 'sen van vall avall

entre les muntanyes.

Vall avall s'endú el riu

molt lluny les barques,

fins a altres nens petits

que les agafen.

 

Robert Louis Stevenson

Traduït per Jaume Subirana

La literatura oral

Desde que el hombre existe, ha sentido la necesidad de comunicarse, de expresar sus sentimientos, de cultivar su imaginación... Y lo ha hecho a través de la palabra.

Antes de existir la escritura, el ser humano ya se comunicaba mediante el habla; y mucho antes de existir los libros de cuentos, ya se explicaban historias de unos a otros, de padres a hijos.

Estas historias se conocen como historias de tradición oral se han recogido posteriormente en libros que han llegado hasta nuestros días. Uno de los más famosos es el libro de Las mil y una noches, que describe de forma fantástica países como la India, Persia, Siria, China y Egipto.

Y un poco más cerca encontraremos leyendas e historias sobre personajes misteriosos que habitan en nuestros bosques o montañas.

                        Aquí tienes algunos de esos seres mágicos:

LAS BRUJAS: Las brujas son casi seguro los personajes más populares de los cuento de todo el mundo. Normalmente viven apartadas de los pueblos , en casitas en mitad del bosque y suelen ser personas no muy agraciadas, vestidas con sus ropas oscuras y viejas. También se dice de ellas que viajan volando, subidas en sus escobas, y que salen por la noche.

 LOS DUENDES: Los duendes, también conocidos como gnomos, son seres diminutos que habitan en los troncos de los árboles. Suelen comportarse bien con los humanos, aunque son un poco traviesos y, si no se tiene cuidado con ellos, pueden hacer malas pasadas.

LAS HADAS: Las hadas viven en lugares de agua dulce, como lagos, fuentes, pozos. Son de una gran belleza y les gusta salir de noche para contemplar la luz de la luna. Visten con ropas finas y claras; algunas tienen alas de colores y poseen una varita mágica para hacer encantamientos.