acabada
de segar,
vaig
trobar-hi un clot a terra
i
hi vaig enterrar un soldat.
Va
venir la primavera
amb
la pluja i la calor
i l'herba cobrí la
terra
com un mar fins al
genoll.
Sota l'herba ara
descansa,
els ulls de plom
sempre oberts:
el fusell apunta
enlaire
cap al sol, cap als
estels.
Quan l'herba estigui
prou alta
i el pagès vingui a
segar
i vagi passant la
dalla
apareixerà el forat.
I no dupto que allà
dintre
trobaré el meu
soldadet,
però malgrat
l'aventura
el soldat no dirà res.
Ha viscut, cosa
menuda,
al bosc d'herba del
bon temps
fent precisament les
coses
que m'agradaria fer.
Ha vist les nits
estrellades
i com creixien les
flors,
i les coses que
passaven
entre els tanys, al
sotabosc.
En el silenci espiava
marietes i abegots
i el vol de la
papallona
mentre s'estava allà
al clot.
No dirà ni una
paraula,
no dirà res del que
sap.
El torno a dear al
prestatge
i m'ho haure
d'imaginar.
Robert Louis Stevenson
Traduït per Jaume Subirana
No hay comentarios:
Publicar un comentario